jueves, 18 de diciembre de 2014

LES TIC PER A LA RELACIÓ FAMÍLIA I ESCOLA...

En cursos anteriors, ja vaig destacar la importància de que hi hagués una bona comunicació entre família i escola, no només pel simple fet de conèixer-se el tipus de família de la qual prové l'infant, sinó també per millorar qualsevol procés d'ensenyament-aprenentatge. De fet, a segon ja duia a terme reflexions tant interessants com: 

"Per a poder formar part de l’escola i participar, la família s’ha de sentir integrada i reconeguda, sentir que té un lloc i que se la respecta de forma positiva".

Per tant, fins ara sabia que era essencial que l'escola i la família anessin unides de la mà, i com diu Brofenbrenner, de la repercussió que tenen els diversos sistemes ambientals en el desenvolupament i la conducta del nen, però no ha sigut fins després d'una reflexió profunda sobre l'omnipresència de les TIC a les aules d'infantil, que he pogut valorar els aprenentatges assolits i adonar-me de com la societat tecnològica en la qual estem immersos la pot afavorir. 

Núria Hidalgo (professora de la UIB de Menorca, 2014), ja ens fa constància de com l'ús de les noves tecnologies pot esdevenir en un tipus de canal de comunicació amb les famílies per part de l'escola, molt adequat, àgil i senzill. Aguilar i Leiva (2012), en La participación de las familias en las escuelas TIC: análisis y reflexiones educativas també ho remarquen: 

"Las experiencias de participación de la familia en la escuela cobran un nuevo significado con las posibilidades que ofrecen las tecnologías de la información y la comunicación".



Trobo molt interessant, per exemple, que aquells pares que no poden assistir a les reunions col·lectives o a les entrevistes, tinguin l'oportunitat de poder accedir a la informació via online o per correu electrònic, entre altres. Aquest aspecte en sí mateix, els podrà ajudar a entendre amb un esperit crític, que les TIC també tenen molts de beneficis si s'utilitzen des de la llar, fent-los disminuir la idea de que aquestes eines poden suposar molts de perills per a les seves criatures (por que ve donada normalment per desconeixement). Mei (2008) en Ventajas del uso en familia de las TIC ens diu que el problema és que "los padres a menudo se sienten desarmados e impotentes, incapaces de controlar unas herramientas que sus hijos, nativos digitales, suelen manejar con mucha más destreza que sus progenitores".




Així, els avantatges de les tecnologies en l'àmbit familiar són molts, però si es vol fer-se un bon ús de les TIC per a la relació família-escola, haurà de començar per haver-hi una continuïtat entre tos dos agents educatius, la idea de que els nous recursos tecnològics afavoreixen l'aprenentatge, i l'esperit de que els infants siguin capaços d'utilitzar les tecnologies amb un punt de vista crític i eficaç, Només així, es podrà sostindre un autèntic pont de comunicació d'intercanvis mutus entre l'aula i la realitat del carrer.


A més a més, s'hauria d'establir un PLA d'actuació TIC per a la família. Exemplificaré com el realitzaria de cara a un futur, partint del que ens diu Fernando Trujillo (2011) en el bloc: Educa con TIC.

Imaginem que sóc una mestra d'infantil, instigadora de la incorporació de les TIC en la meva pràctica pedagògica, però com puc fer perquè les famílies m'ajudin i es sentin preparades dins de la societat virtual, sense quedar al marge de les exigències de la societat? 

1) Tenir una actitud entusiasta i segura amb mi mateixa (actitud proactiva), ja que així, també afavoriré a les famílies una actitud més predisposta a la participació. 

2) Conèixer de manera individualitzada quina és la situació familiar de cada un dels meus infants, i de quin coneixement disposen les famílies entorn al centre, per exemple, mitjançant entrevistes. 

3) Davant aquells pares més mancats d'informació, podria fomentar el seu desig per participar a cursos de formació en relació amb l'ús de les TIC.

4) També, hauré de fer que, a poc a poc, vagin participant, en l'organització de tallers per a l'alumnat, per exemple, o bé, fent que aquestos ofereixen xerrades sobre el que saben. 

5) Per últim, serà necessari el desenvolupament de comunitats d'aprenentatge, pàgines web i blocs del centre, a on els pares col·laborin amb la tasca educativa de l'aula, i a on es sentin part integrant. 

Aquí teniu un exemple d'un projecte d'actuació TIC: 


Però quin és el punt de vista de les famílies davant aquest pla? Segons Ballesta i Cerezo (2011) en Familia y escuela ante la incorporación de las TIC "muestran un gran interés en el uso y en la incorporación de estos medios digitales en las aulas, a la vez que están muy interesadas en recibir formación en los propios centros educativos". 

En definitiva, he d'apostar per una educació 2.0, per una educació "crítica i efectiva en y con las TIC" (Aguilar i Leiva, 2012), i una alfabetització tecnològica de les famílies, però sempre tenint en compte que tot ús tecnològic perquè sigui plaent i adequat, requerirà d'un cert control en el seu ús i d'un canvi de mentalitat en tots els agents educatius. Aquí es troba el gran repte del futur més proper.

A continuació, un esquema en el qual es poden observar moltes de les idees defensades: 


Esquema elaborat a classe

Bon Nadal! 

EVA 

domingo, 7 de diciembre de 2014

LES TIC A L'EDUCACIÓ INFANTIL (AULA I METODOLOGIA)

Fins ara, he tractat les oportunitats que ofereix la Web 2.0, les possibilitats del software educatiu, l'evolució històrica en matèria tecnològica dins la legislació educativa,... però em pregunto: realment s'estarà duent a terme una autèntica integració de les TIC a les aules d'infantil? Es pot parlar d'un canvi en la concepció pedagògica de l'escola? I quines metodologies s'apliquen o es podrien fomentar per integrar a tots els nivells les noves tecnologies? Sens dubte, després de reflexionar i valorar allò après, m'he pogut adonar que no només serà necessari adaptar les necessitats dels infants a les exigències de la societat, sinó que també s'haurà de comptar amb més formació per al professorat i amb un canvi en la metodologia.

Lamentablement, després d'obtenir informació per diverses fonts, he pogut observar que com diu Josep Maria Esteve Gibert, els centres encara no tenen clar del tot perquè serveix això de les TIC, i els mestres encara no estan molt acostumats amb els seus instruments. Així, sembla que hi ha una confusió entre els docents, que suposa que hagin d'adquirir un nou rol o paper, que encara no han pogut obtenir completament. 


A més, si s'afegeix el que diuen Asorey i Jesús Gil (2009) en el seu article El placer de usar las TIC en el aula de infantil, en moltes ocasions s'utilitza l'ordinador com a premi, els softwares amb un objectiu lúdic, la càmera de fotos per certes festivitats,... i no pel que realment importa: fer ús d'aquestos recursos tecnològics per potenciar un tipus de pedagogia que propiciï experiències d'aprenentatge significatives i funcionals. Per tant, malgrat que cada dia s'intenta que hi hagi canvis en les aules que facin de les TIC un instrument quotidià per obtenir finalitats educatives, els autors anteriors ens diuen:

"utilizamos las TIC más como una herramienta puntual que como un instrumento habitual dentro del proceso de enseñanza-aprendizaje"



Esquema elaborat a classe

Davant d'aquesta situació i partint de la idea de que en molts d'àmbits encara s'utilitzen les tecnologies per fer el mateix de sempre (com ara fitxes), trobo adient expressar la necessitat d'un canvi encara més profund. Des del meu punt de vista, cada un dels docents hem d'anar avançant a poc a poc, perquè a partir de l'aportació d'un granet de sorra es formi un desert. En prendré nota de cara a un futur.


Per què ho considero així? Perquè gràcies a l'autor Jordi Adell (2008), he après que (si ens basem amb l'informe ACOT), tot docent passa per una sèrie de fases fins que la tecnologia formi part de la seva pràctica quotidiana: una primera d'accés i ús bàsic de la tecnologia, una segona d'adopció dels ordinadors per fer el mateix que es feia sense ells, una tercera d'adaptació de la tecnologia a les pràctiques tradicionals (però augmentant la productivitat), una quarta d'apropiació de noves formes de fer que sense les TIC no es podrien aplicar, i una última fase d'innovació. En el meu cas, per exemple, ja no seria tant difícil arribar a la quinta fase, ja que he passat d'una primera fase d'aprenentatge de les tecnologies al llarg de la meva escolarització, a una quarta, en què ja som capaç de muntar fins i tot, els meus propis contes digitalment.





Esquema elaborat a classe

Per una altra banda, en la meva opinió, a banda d'haver-hi un canvi en el rol docent, també ha de produir-se un en la metodologia. Sergio García Cabezas (2011), en el seu bloc Tic y educación ens presenta un projecte metodològic i formador basat en la combinació de coneixement tecnològic, pedagògic i disciplinar, que ha de tenir tot professor per integrar adequadament les tecnologies a l'aula, i que em resulta molt interessant: el model de coneixement TPACK. 



                         http://www.ticyeducacion.com/2011/01/metodologia-tpack.html

Així, amb la tecnologia al servei de la metodologia, el professorat trobarà la seva pròpia clau de l'èxit, i els alumnes podran construir el seu propi coneixement. Pedro Villarubia en el seu bloc Discentia, ens presenta a Javier Martínez Aldanondo, un autor que reflecteix aquesta idea de que la tecnologia és la que té la clau per transformar l'educació.

Per una altra banda, un tipus d'activitat didàctica fàcil de crear, que també penso que ajudaria als docents a integrar les TIC en el currículum i a desenvolupar certes habilitats tecnològiques serien  les caceres del tresor, que Jordi Adell (2003) ens presenta en el seu article Internet en el aula: a la caza del tesoro



Esquema elaborat a classe


Per finalitzar, si es comencen a aplicar metodologies d'aquesta mena a l'etapa d'Educació Infantil, no només s'ajudarà a desenvolupar el procés d'aprenentatge dels nens i nenes, sinó que el professorat també estarà més motivat, pel fet de saber crear situacions d'aprenentatge estimuladores pels natius digitals. 



Aquí dos enllaços de blocs en els quals es pot visualitzar el treball de les TIC a les aules d'infantil: 

https://sites.google.com/site/lesticalceipcancanto/home



viernes, 28 de noviembre de 2014

L'EVOLUCIÓ DE LES TIC EN LA LEGISLACIÓ EDUCATIVA

Fins ara, he destacat la importància de l'ús a nivell educatiu de les TIC, així com de la competència digital i la multialfabetització, de la Web 2.0 aplicada a l'escola,... però no ha sigut fins aquest moment (malgrat haver tractat la temàtica de les lleis al primer curs), quan m'he pogut adonar que tot això és possible per l'evolució de la legislació i normativa educativa a nivell d'aula i de centre, i per la incorporació de plans estatals en matèria tecnològica entre altres, en el transcurs de la història.

Per tant, a partir dels aprenentatges obtinguts, analitzaré aquesta temàtica formulant-me: És l'aplicació de noves lleis i normatives tecnològiques a la realitat escolar per part dels polítics, que fan possible avançar cada cop més, i/o són els docents els que a partir del coneixement de la situació actual, han de demanar canvis en la legislació, i no deixar-ho en mans d'uns polítics aïllats de la realitat educativa? 

Manuel Area Moreira (2006) en Veinte años de políticas institucionales para incorporar las tecnologías de la información y comunicación al sistema escolar, ens reflecteix les diverses fluctuacions que s'han anat produint des de finals del segle XX fins a principis del segle XXI.  



Esquema realitzat a classe 

Esquema realitzat a classe

Area ens explica que és des dels anys 70 i 80 que s'ha de destacar la gran iniciativa dels governs per a implementar programes autonòmics i institucionals (com ara "Atenea" i "PNTIC" a Espanya). Aquests últims tenen múltiples objectius com: formar als estudiants perquè esdevinguin usuaris de la societat tecnològica, introduir la informàtica en el currículum,... però lamentablement al darrere, també hi ha la implementació d'aquests, com a estratègia per a la millora de cada nació i de l'economia mundial, i no tant per una millora del procés d'ensenyament-aprenentatge en sí mateixa.

Les polítiques per implementar les TIC als centres escolars sorgeixen simplement per enllaçar l'escola amb les necessitats econòmiques, o bé, la seva finalitat primordial és aconseguir un millor model d'escolarització? En la meva opinió i d'acord amb Area (2006): "estas políticas deben centrarse más en la innovación de la práctica educativa y preocuparse menos por las ratios/indicadores de la cantidad de ordenadores y recursos informáticos disponibles".

Però després d'èpoques de creixement, es produeixen períodes de recessió i crisis, i això és el que va passar a la dècada dels 90 segons Area, que per falta de recursos econòmics, molts dels programes legislatius de l'àmbit tecnològic es veien posats en perill, perdent prioritat en l'àmbit educatiu. Òbviament, les expectatives que tothom s'havia fet eren massa elevades, i caldria fer front a una no-millora respecte a la metodologia tradicional i a una no-revolució tecnològica.

Malgrat tot, després de la turmenta apareix el sol, i en el segle XXI es produeix un gran desenvolupament de les tecnologies. Aquí sorgeixen programes institucionals que intenten integrar les TIC com a recurs habitual d'aprenentatge, com per exemple e-Europe, e-Learning, Internet a l'escola (2002), Xarxipièlag 2.0 (a Balears),... però també d'autonòmics (Proyecto Medusa a Canarias, com a exemplar), amb un gran problema: la falta de coordinació amb el govern central, i el seu corresponent aïllament.



Així, després d'analitzar l'evolució de les TIC en legislació educativa, puc arribar a la conclusió, de que tanta evolució no ha suposat encara en el dia d'avui, una gran generalització ni una gran integració en els centres escolars. En la meva opinió: 

-Sembla que els governs i els responsables polítics són els únics que poden incorporar normatives tecnològiques i plans estatals, quan haurien de deixar la llibertat als docents de poder intervenir en gran mesura sobre aquestos, ja que són aquells agents que coneixen millor la realitat escolar de primera mà. Com ens diuen Area, Sanabria i Vega en Las políticas educativas TIC (Escuela 2.0) en las Comunidades Autónomas de España desde la visión del profesorado:

"La figura del profesor es un eje clave y sustantivo en los procesos de implementación exitosa de cualquier política educativa, y en particular de aquellas que tienen como objeto la incorporación de las tecnologías digitales.

Així,  les opinions i creences del professorat també compten.


Esquema realitzat a classe

-En segon lloc, si només s'intenten implementar les tecnologies per interessos mercantils, es produirà tota una cultura de rebuig entre el professorat, que provocarà que no tinguin l'actitud adient per poder participar en aquesta classe de projectes.

https://flic.kr/p/6ZR3aD (Metàfora cultura de rebuig)

Què em proposaria per millorar aquesta situació en un futur? Seria necessari molta més formació, suport constant, així com també, l'existència d'una cultura organitzativa a nivell de centre que es basés amb la idea d'implementar les TIC com a recurs pedagògic i didàctic (PLA TIC).




Això no obstant, els mestres també hem de poder ser partícips a l'hora de decidir la legislació. Està clar que si es volen transformar les formes d'aprendre no s'ha de dotar només de recursos tecnològics l'escola, sinó que és necessari que vagi acompanyat de canvis en les pràctiques pedagògiques i en les concepcions del professorat. 

Per finalitzar, en aquest enllaç es pot observar un vídeo de la meva companya Patricia Pinar Roig, sobre la opinió que tenen diversos estudiants sobre aquesta reflexió: 


domingo, 9 de noviembre de 2014

POSSIBILITATS I LIMITACIONS DEL SOFTWARE EDUCATIU

En entrades anteriors, he fet constància de la multialfabetizació, de les possibilitats de la Web 2.0 per a l'educació, i de com aquesta última enriqueix el meu PLE. Això no obstant, a través de tractar autors tant importants com Santos Urbina i Valverde, entre altres, ha arribat l'hora de plantejar-se: Esdevenen els softwares i multimèdies de l'actualitat en autèntiques eines educatives per a l'aprenentatge dels infants, de tal manera que s'enriqueixi la seva pròpia alfabetització i el seu propi entorn d'aprenentatge?

Abans d'obtenir-se una resposta, primer s'haurà d'entendre quina és la definició de software educatiu. Així, Jesús Valverde en Módulo 1. Procedimientos básicos para el diseño y producción de multimedia educativos, ens diu que el software és:

"Los programas o aplicaciones que permiten controlar la reproducción, creación, y/o registro de imágenes y sonidos"


A partir d'aquesta definició, puc arribar a la conclusió de que la condició d'educatius que se'ls hi doni a aquests programes i els efectes que tinguin (positius o negatius), dependrà de com siguin utilitzats, i de la selecció responsable per part dels adults. Per tant, l'autor Shade (1996) fa servir una metàfora molt encertada, quan afirma que l'ordinador només és plàstic i circuits, i que el fet de que esdevingui en una autèntica font de coneixement, o pel contrari, en un aspecte maliciós, dependrà del software que s'hi posi en marxa. 



Un cop això, analitzaré els beneficis que pot suposar un bon software educatiu. Dir que ja n'era conscient molts abans de tractar-ho aquest any, primerament perquè tinc l'experiència d'haver-ne sigut una usuària (per exemple de PIPO); en segon lloc, perquè l'any passat a l'assignatura de Comunicació Audiovisual i Multimèdia vàrem poder analitzar una pel·lícula infantil, de la qual s'extreien valors i contravalors, i també una altra a EducacióEmocional; i per últim, perquè els darrers estius he estat donant repàs a dos nens, fent servir molt aquestes eines. Malgrat tots aquests coneixements previs, dir que ha sigut molt l'aprenentatge realitzat en els últims dies.

En primer lloc, Santos Urbina (2000), en el seu article Algunas consideracions en torno al software para Educación Infantil ens diu que el software educatiu permet: treballar la intervenció autònoma del subjecte, que ens puguem adaptar al seu ritme i nivell d'aprenentatge de la forma més individualitzada possible, i que s'ofereixin per mitjà d'una guia, orientacions per a educadors i pares.


Esquema realitzat a classe de la lectura de Santos Urbina (2000)

Així mateix, de la lectura de Valverde mencionada, puc extreure que els multimèdia i software educatius tenen avantatges com que: permeten la integració d'imatge, text i so; esdevenen en espais per a la reflexió i l'avaluació; afavoreixen un entorn de comunicació interactiu, actiu i participatiu, a on l'usuari es converteix en constructor del seu coneixement,...

Esquema realitzat a classe de les idees principals de Valverde

Altres possibilitats que trobo que també aporten els software educatiu, i d'acord amb Eva Barceló (una de les creadores del personatge PIPO i treballadora d'Educaplanet), és el fet de que permeten a l'usuari prendre decisions sobre allò que vol fer, realitzar el seu propi camí d'aprenentatge, divertir-se per un entorn familiar,...

Però per una altra banda, els multimèdia educatius també amaguen limitacions i restriccions, i d'aquestos no n'era tant conscient. Això és així, ja que abans pensava que amb el simple fet de que els nens i nenes es divertissin, ja aprenien, però clar, no mirava la significativitat i funcionalitat d'allò après.  

A l'article de Valverde ja que s'especifica que:

"El principal problema de las aplicaciones multimedia educativas en general, es que no se suelen adaptar a las necesidades concretas requeridas por el alumno".

I Santos Urbina (2000), també remarca que es confon la idea d'educatiu amb lucratiu, i que moltes vegades només es pensa en la publicitat i el consum del software, sense dirigir-se a cap edat en específic, a través d'uns nivells molt complexos a on moure el punter també es converteix en un gran repte. Per què posem l'etiqueta d'educatiu a un producte que realment no ho és?



Està clar que tampoc s'ha de fer el mateix que es realitzava a l'escola tradicional, però ara a través de les TIC. No s'han de fer fitxes digitals sense significat. Això s'ha de tenir molt present per a la futura docència, ja que els software educatius em poden servir per ensenyar un concepte, per complementar la meva proposta educativa, per preparar una classe, per reforçar i consolidar aprenentatges... Però aquest procés no és fàcil. Són molts els canvis que s'han produït en la societat i els que em queden a mi per canviar al respecte. Per això, aprofitaré una de les oportunitats que m'ofereix aquest curs per a fer-ho, i que és la de crear un multimèdia educatiu en el qual hi arreplegui totes les possibilitats possibles, i deixi enrere les seves limitacions.

Per concloure, el fet de que un software sigui educatiu o no, depèn de nosaltres mateixos. Aquí teniu un exemple d'un anàlisi d'un software que he realitzat: 










domingo, 26 de octubre de 2014

LA WEB 2.0 SUPOSA UN NOU ENTORN PERSONAL D'APRENENTATGE...



A l'última entrada publicada, ja vaig reflectir la idea de que la web 2.0 implica una gran oportunitat pel sistema educatiu del segle XXI, no només per les possibles transformacions que pot suposar per aquesta institució en general i els seus agents educatius, sinó també, perquè l'evolució tècnica de la web 2.0 està desenvolupant noves formes d'aprendre a través de les tecnologies. Això significa que l'Entorn Personal d'Aprenentatge de cadascú (PLE), gràcies a les eines 2.0 s'està enriquint, i probablement d'això no n'era conscient, fins que no m'he posat a crear un nou diagrama i a reflexionar-ne.

Però què vol dir aquest concepte de PLE? Al primer curs del grau d'Educació Infantil ja el vaig començar a tractar, però no és fins ara que n'estic començant a entendre la seva vertadera essència. El perquè d'això? Probablement, a causa de que la web 2.0 ha anat adquirint més auge, i de que he anat ampliant les meves pròpies eines d'aprenentatge (eines que han vingut a irrompre la meva forma d'entendre la realitat i les meves actituds). Però sabeu? El terme PLE no ve lligat amb les noves tecnologies, sempre ha existit des del passat, ja que en el món presencial també hem tingut i tenim, les nostres pròpies formes de fer i d'aprendre.

         PLE món real (elaborat a classe el 2012 )
                                                                                PLE (setembre 2011) elaborat a classe
                                 
Jordi Adell i Linda Castañeda (2010) defineixen el concepte de PLE de la següent manera en el seu article Entornos personales de aprendizaje- Claves para el sistema educativo en red

"Es el conjunto de herramientas, fuentes de información, conexiones y actividades que cada persona utiliza de forma asidua para aprender"



I Linda Castañeda afirma en un vídeo que...

"Ens referim a una forma concreta d'entendre com s'aprèn i en quin context s'aprèn, és a dir, a on s'aprèn i a través de quines coses s'aprèn, a més de amb qui s'aprèn, i com s'estableix la relació de donar i rebre amb els altres (la nostra xarxa personal d'aprenentatge- PLN)"


Un cop entesa la definició, creo un esquema, en el qual es pot observar quines de les eines de la web 2.0 utilitzo per formar-me com a persona i professional, seguint la classificació que ens aporten Castañeda i Adell (2013): eines per llegir i accedir a la informació, eines per fer i reflexionar fent, i per últim, eines per col·laborar i compartir amb els demés.
 
A continuació podeu visualitzar el mapa conceptual del meu PLE, el qual malgrat ja constar de gran multiplicitat de ferramentes en el gener de 2012, ara s'ha vist ampliat gràcies a Jamendo, Dropbox, Skype, Gimp, les llistes RSS,..: 

PLE del gener 2012 (elaborat a classe)


Imatge de creació pròpia

Per tant, com podeu observar, són múltiples les eines 2.0 que utilitzo per estimular i desenvolupar el meu propi aprenentatge, així com per millorar-lo. Gràcies a elles, les meves estratègies de lectura, reflexió (síntesis, estructuració, organització,...) i relació social es veuen beneficiades. Així mateix, em possibiliten un aprenentatge més autònom i centrat en les meves preferències, una millor integració i interrelació dels meus coneixements, i ser una miqueta més social. 

Per una altra banda, tots aquells recursos tecnològics que pertanyen a la columna d'un mateix color, vol dir que els utilitzo per a una mateixa funció en concret (ja sigui per llegir, compartir o escriure i reflexionar). Això no obstant, les interaccions de sota (de color morat), representen alguns dels lligams que a vegades sorgeixen entre una mateixa eina de la qual faig ús. Aquesta interacció sorgeix quan canvia la meva finalitat o estratègia d'aprenentatge davant aquella mateixa eina. 

En posaré un exemple real i clar (encara que hi ha més interaccions plasmades a l'esquema): Blogger a vegades l'utilitzo per obtenir informació d'algun aspecte que m'interessa o per llegir algunes de les entrades de bloc de les meves companyes, mentre que a vegades som jo mateixa la que crea, edita i modifica la informació, i a més, en reflexiono al respecte, convertint-me així, en la protagonista del meu aprenentatge. De fet, construir un eportafoli durant el grau m'ha ajudat a ampliar el meu PLE, i a valorar els aprenentatges realitzats. 

Per concloure, aquest és el meu Entorn Personal d'Aprenentatge (PLE) 2.0 en el dia d'avui, un entorn que representa la meva identitat, que satisfà les meves necessitats educatives, i que som capaç de controlar i gestionar. A més a més, ja tinc curiositat de com seran les meves noves opcions d'aprenentatge en el dia de demà i per a la meva futura docència, i només de pensar de quines faran ús els meus futurs alumnes, encara m'emociona molt més. En aquest vídeo en teniu un exemple molt interessant i realista:



Cal obrir bé els ulls per esbrinar quin és el nostre entorn d'aprenentatge, ja que només així, es pot enriquir, millorar i gestionar el propi procés d'aprenentatge en un futur, i transformar l'educació. Hem d'apostar per aquest esperit de canvi.