Quart curs Eva Torres: COM HAURIA DE SER L'ALFABETITZACIÓ DEL CIUTADÀ DEL SEGLE XXI?

Comença un nou curs, i arrel d'aquest, noves entrades de bloc que reflecteixen reflexions i aprenentatges. Tenint en compte que una de les meves tasques principals com a futura mestra tindrà molt a veure amb el concepte "d'alfabetització", què millor que començar a reflexionar sobre quin considero que hauria de ser el tipus d'alfabetització per al ciutadà del segle XXI, i que m'ha proposat l'assignatura "Mitjans i Recursos Tecnològics en la Primera Infància".

Abans de donar resposta a aquesta pregunta, trobo que primerament s'haurien d'analitzar dos factors fonamentals: què vol dir això "d'alfabetitzar" i quina és la societat en la qual viu el ciutadà del segle XXI.

Si en cerquem la definició en el Diccionario de la Real Academia Española (RAE), ens apareix que "alfabetitzar" és:

"Enseñar a leer y a escribir"

Això no obstant, si no ens quedem en la superficialitat del concepte, i tenim en compte la societat en la qual un viu (penso que és essencial, ja que no és el mateix ensenyar en el segle XIX que en el segle XXI), ens podem adonar (i m'adono), que no ens podem centrar en una alfabetització basada només en l'aprendre a llegir i a escriure. Tal i com deia Albert Einstein:

"No podemos resolver los problemas que hemos creado con la mentalidad de quién los creó"

A més, després d'haver estudiat l'autor Manuel Area Moreira (un catedràtic de tecnologia educativa de Canàries), i comprendre que vivim en una societat tecnològica de la informació i la comunicació, a on destaca la interactivitat, la globalització, i la omnipresència de les TIC i dels mitjans de comunicació de masses, entre altres, m'ha fet adonar que el concepte "alfabetització" ha d'incloure tots aquests aspectes.

Això no vol dir, però, que hagi sigut ara que m'hagi adonat de l'essencialitat d'aquest tipus d'alfabetització basada en la tecnologia, sinó que en sóc més conscient de la seva importància. Prèviament, ja tenia coneixement, que en un món on els infants neixen envoltats de tecnologia, tablets, ordinadors, Internet,... no només ens podem centrar en ensenyar-los a llegir i a escriure, sinó que també els hem de proporcionar les eines necessàries perquè siguin capaços d'utilitzar aquests anteriors, i de fer-ne un ús selectiu i adequat de forma intel·ligent, crítica i ètica. Aquest vídeo reflecteix el contrast entre l'alfabetització tradicional i l'alfabetització digital, i la importància que s'apliqui aquesta última en el segle XXI:

http://www.youtube.com/watch?v=ZxphDRif3yw

Per tant, estic d'acord amb Area Moreira, en el fet de que un dels reptes principals de l'educació del segle XXI, ha de ser la multialfabetització, és a dir, una alfabetització que no només sigui de llegir i escriure, sinó també centrada en la comunicació audiovisual, les tecnologies digitals i la informació.

https://flic.kr/p/hyMUn

Dit això, em plantejo: Per què resulta tant complex dur a terme aquest tipus d'alfabetització si és la mateixa societat que la demana? Jordi Adell (1997) en l'article Tendencias en educación en la sociedad de las tecnologías de la información afirma que és perquè "El sistema educativo no es precisamente un ambiente en el que la tecnología tenga un papel relevante para las tareas que allí se realizan". I perquè farien falta nous entorns d'aprenentatge, noves institucions, nous rols i materials diversos.

Després de pensar-hi una estona, arribo a una conclusió per aquesta pregunta, probablement pel gran impacte que genera dins del sistema educatiu amb interrelació amb altres sistemes (de desfàs en comparació amb el desenvolupament social), és a dir, pel fet que tota presa de decisió, tal i com diu Area Moreira, presenta una cara amable i una d'amarga, és a dir, aspectes positius, però lamentablement, també de negatius (una arma de doble fil). Però m'imagino: quan aprenem a anar en bicicleta, i sabem quasi al 100% que agafarem una caiguda al terra, per mor d'això, ja no n'aprendrem? Amb això vull dir, que hem de fer front a les dificultats, i en cas d'haver-n'hi, que n'hi ha (bretxa digital i generacional, dependència tecnològica, pèrdua de privacitat i augment del control, saturació d'informació,...) mirar com superar-les, o fer-les venir millor per obtenir-ne els avantatges: millors serveis, accés a la informació des de qualsevol lloc i en qualsevol moment, progrés econòmic,...

Per concloure, com a mestra hauré de tenir en compte, que em caldrà formar a les noves generacions del segle XXI de forma crítica, perquè puguin saber localitzar i analitzar la informació (dimensió cognitiva), saber utilitzar-la (dimensió instrumental), saber expressar-se i comunicar-se (dimensió sociocomunicacional),... per mitjà de les tecnologies.

Aquí teniu dos esquemes que transmeten les diverses idees d'aquesta entrada (elaborats a classe):

ESQUEMA 1: