domingo, 9 de noviembre de 2014

POSSIBILITATS I LIMITACIONS DEL SOFTWARE EDUCATIU

En entrades anteriors, he fet constància de la multialfabetizació, de les possibilitats de la Web 2.0 per a l'educació, i de com aquesta última enriqueix el meu PLE. Això no obstant, a través de tractar autors tant importants com Santos Urbina i Valverde, entre altres, ha arribat l'hora de plantejar-se: Esdevenen els softwares i multimèdies de l'actualitat en autèntiques eines educatives per a l'aprenentatge dels infants, de tal manera que s'enriqueixi la seva pròpia alfabetització i el seu propi entorn d'aprenentatge?

Abans d'obtenir-se una resposta, primer s'haurà d'entendre quina és la definició de software educatiu. Així, Jesús Valverde en Módulo 1. Procedimientos básicos para el diseño y producción de multimedia educativos, ens diu que el software és:

"Los programas o aplicaciones que permiten controlar la reproducción, creación, y/o registro de imágenes y sonidos"


A partir d'aquesta definició, puc arribar a la conclusió de que la condició d'educatius que se'ls hi doni a aquests programes i els efectes que tinguin (positius o negatius), dependrà de com siguin utilitzats, i de la selecció responsable per part dels adults. Per tant, l'autor Shade (1996) fa servir una metàfora molt encertada, quan afirma que l'ordinador només és plàstic i circuits, i que el fet de que esdevingui en una autèntica font de coneixement, o pel contrari, en un aspecte maliciós, dependrà del software que s'hi posi en marxa. 



Un cop això, analitzaré els beneficis que pot suposar un bon software educatiu. Dir que ja n'era conscient molts abans de tractar-ho aquest any, primerament perquè tinc l'experiència d'haver-ne sigut una usuària (per exemple de PIPO); en segon lloc, perquè l'any passat a l'assignatura de Comunicació Audiovisual i Multimèdia vàrem poder analitzar una pel·lícula infantil, de la qual s'extreien valors i contravalors, i també una altra a EducacióEmocional; i per últim, perquè els darrers estius he estat donant repàs a dos nens, fent servir molt aquestes eines. Malgrat tots aquests coneixements previs, dir que ha sigut molt l'aprenentatge realitzat en els últims dies.

En primer lloc, Santos Urbina (2000), en el seu article Algunas consideracions en torno al software para Educación Infantil ens diu que el software educatiu permet: treballar la intervenció autònoma del subjecte, que ens puguem adaptar al seu ritme i nivell d'aprenentatge de la forma més individualitzada possible, i que s'ofereixin per mitjà d'una guia, orientacions per a educadors i pares.


Esquema realitzat a classe de la lectura de Santos Urbina (2000)

Així mateix, de la lectura de Valverde mencionada, puc extreure que els multimèdia i software educatius tenen avantatges com que: permeten la integració d'imatge, text i so; esdevenen en espais per a la reflexió i l'avaluació; afavoreixen un entorn de comunicació interactiu, actiu i participatiu, a on l'usuari es converteix en constructor del seu coneixement,...

Esquema realitzat a classe de les idees principals de Valverde

Altres possibilitats que trobo que també aporten els software educatiu, i d'acord amb Eva Barceló (una de les creadores del personatge PIPO i treballadora d'Educaplanet), és el fet de que permeten a l'usuari prendre decisions sobre allò que vol fer, realitzar el seu propi camí d'aprenentatge, divertir-se per un entorn familiar,...

Però per una altra banda, els multimèdia educatius també amaguen limitacions i restriccions, i d'aquestos no n'era tant conscient. Això és així, ja que abans pensava que amb el simple fet de que els nens i nenes es divertissin, ja aprenien, però clar, no mirava la significativitat i funcionalitat d'allò après.  

A l'article de Valverde ja que s'especifica que:

"El principal problema de las aplicaciones multimedia educativas en general, es que no se suelen adaptar a las necesidades concretas requeridas por el alumno".

I Santos Urbina (2000), també remarca que es confon la idea d'educatiu amb lucratiu, i que moltes vegades només es pensa en la publicitat i el consum del software, sense dirigir-se a cap edat en específic, a través d'uns nivells molt complexos a on moure el punter també es converteix en un gran repte. Per què posem l'etiqueta d'educatiu a un producte que realment no ho és?



Està clar que tampoc s'ha de fer el mateix que es realitzava a l'escola tradicional, però ara a través de les TIC. No s'han de fer fitxes digitals sense significat. Això s'ha de tenir molt present per a la futura docència, ja que els software educatius em poden servir per ensenyar un concepte, per complementar la meva proposta educativa, per preparar una classe, per reforçar i consolidar aprenentatges... Però aquest procés no és fàcil. Són molts els canvis que s'han produït en la societat i els que em queden a mi per canviar al respecte. Per això, aprofitaré una de les oportunitats que m'ofereix aquest curs per a fer-ho, i que és la de crear un multimèdia educatiu en el qual hi arreplegui totes les possibilitats possibles, i deixi enrere les seves limitacions.

Per concloure, el fet de que un software sigui educatiu o no, depèn de nosaltres mateixos. Aquí teniu un exemple d'un anàlisi d'un software que he realitzat: 










No hay comentarios:

Publicar un comentario