En entrades anteriors, he fet constància de la
multialfabetizació, de les possibilitats de la Web 2.0 per a l'educació, i de com aquesta última enriqueix el meu PLE. Això no
obstant, a través de tractar autors tant importants com Santos Urbina i
Valverde, entre altres, ha arribat l'hora de plantejar-se: Esdevenen els
softwares i multimèdies de l'actualitat en autèntiques eines educatives per a
l'aprenentatge dels infants, de tal manera que s'enriqueixi la seva pròpia
alfabetització i el seu propi entorn d'aprenentatge?
Abans d'obtenir-se una resposta, primer s'haurà
d'entendre quina és la definició de software educatiu. Així, Jesús Valverde en Módulo
1. Procedimientos básicos para el diseño y producción de multimedia educativos,
ens diu que el software és:
"Los
programas o aplicaciones que permiten controlar la reproducción, creación, y/o
registro de imágenes y sonidos"
A partir d'aquesta definició, puc arribar a la conclusió de
que la condició d'educatius que se'ls hi doni a aquests programes i els efectes
que tinguin (positius o negatius), dependrà de com siguin utilitzats, i de la
selecció responsable per part dels adults. Per tant, l'autor Shade (1996) fa
servir una metàfora molt encertada, quan afirma que l'ordinador només és
plàstic i circuits, i que el fet de que esdevingui en una autèntica font de coneixement,
o pel contrari, en un aspecte maliciós, dependrà del software que s'hi posi en
marxa.
Un cop això, analitzaré els beneficis que pot suposar un bon software educatiu. Dir que ja n'era conscient molts abans de tractar-ho aquest any, primerament perquè tinc l'experiència d'haver-ne sigut una usuària (per exemple de PIPO); en segon lloc, perquè l'any passat a l'assignatura de Comunicació Audiovisual i Multimèdia vàrem poder analitzar una pel·lícula infantil, de la qual s'extreien valors i contravalors, i també una altra a EducacióEmocional; i per últim, perquè els darrers estius he estat donant repàs a dos nens, fent servir molt aquestes eines. Malgrat tots aquests coneixements previs, dir que ha sigut molt l'aprenentatge realitzat en els últims dies.
En primer lloc, Santos Urbina (2000), en el seu article Algunas consideracions en torno al software para Educación Infantil ens
diu que el software educatiu permet: treballar la intervenció autònoma del
subjecte, que ens puguem adaptar al seu ritme i nivell d'aprenentatge de la
forma més individualitzada possible, i que s'ofereixin per mitjà d'una guia,
orientacions per a educadors i pares.
Esquema realitzat a classe de la lectura de Santos Urbina (2000)
Així mateix, de la lectura de Valverde mencionada, puc
extreure que els multimèdia i software educatius tenen avantatges com que: permeten
la integració d'imatge, text i so; esdevenen en espais per a la reflexió i
l'avaluació; afavoreixen un entorn de comunicació interactiu, actiu i
participatiu, a on l'usuari es converteix en constructor del seu
coneixement,...
Esquema realitzat a classe de les idees principals de Valverde
Altres possibilitats que trobo que també aporten els
software educatiu, i d'acord amb Eva Barceló (una de les creadores del personatge
PIPO i treballadora d'Educaplanet), és el fet de que permeten a l'usuari
prendre decisions sobre allò que vol fer, realitzar el seu propi camí
d'aprenentatge, divertir-se per un entorn familiar,...
Però per una altra banda, els multimèdia educatius també
amaguen limitacions i restriccions, i d'aquestos no n'era tant conscient. Això
és així, ja que abans pensava que amb el simple fet de que els nens i nenes es
divertissin, ja aprenien, però clar, no mirava la significativitat i
funcionalitat d'allò après.
A l'article de Valverde ja que s'especifica que:
"El principal problema de las
aplicaciones multimedia educativas en general, es que no se suelen adaptar a
las necesidades concretas requeridas por el alumno".
I Santos Urbina (2000), també remarca que es confon la
idea d'educatiu amb lucratiu, i que moltes vegades només es pensa en la
publicitat i el consum del software, sense dirigir-se a cap edat en específic, a
través d'uns nivells molt complexos a on moure el punter també es converteix en
un gran repte. Per què posem l'etiqueta d'educatiu a un producte que realment
no ho és?
Està clar que tampoc s'ha de fer el mateix que es
realitzava a l'escola tradicional, però ara a través de les TIC. No s'han de
fer fitxes digitals sense significat. Això s'ha de tenir molt present per a la futura docència, ja que els software educatius em poden servir per
ensenyar un concepte, per complementar la meva proposta educativa, per preparar
una classe, per reforçar i consolidar aprenentatges... Però aquest procés no és
fàcil. Són molts els canvis que s'han produït en la societat i els que em
queden a mi per canviar al respecte. Per això, aprofitaré una de les oportunitats que m'ofereix
aquest curs per a fer-ho, i que és la de crear un multimèdia educatiu en el
qual hi arreplegui totes les possibilitats possibles, i deixi enrere les seves
limitacions.
Per concloure, el fet de que un software sigui educatiu o
no, depèn de nosaltres mateixos. Aquí teniu un exemple d'un anàlisi d'un software que he realitzat:
No hay comentarios:
Publicar un comentario