En cursos anteriors, ja vaig destacar la importància de
que hi hagués una bona comunicació entre família i escola, no només pel simple fet de conèixer-se el tipus de família de la qual prové l'infant, sinó també per millorar
qualsevol procés d'ensenyament-aprenentatge. De fet, a segon ja duia a terme reflexions tant interessants
com:
"Per
a poder formar part de l’escola i participar, la família s’ha de sentir integrada
i reconeguda, sentir que té un lloc i que se la respecta de forma positiva".
Per tant, fins ara sabia que era essencial que
l'escola i la família anessin unides de la mà, i com diu Brofenbrenner, de la
repercussió que tenen els diversos sistemes ambientals en el desenvolupament i
la conducta del nen, però no ha sigut fins després d'una reflexió profunda
sobre l'omnipresència de les TIC a les aules d'infantil, que he
pogut valorar els aprenentatges assolits i adonar-me de com la societat
tecnològica en la qual estem immersos la pot afavorir.
Núria Hidalgo (professora de la UIB de
Menorca, 2014), ja ens fa constància de com l'ús de les noves tecnologies pot esdevenir
en un tipus de canal de comunicació amb les famílies per part de l'escola, molt
adequat, àgil i senzill. Aguilar i Leiva (2012), en La
participación de las familias en las escuelas TIC: análisis y reflexiones
educativas també ho remarquen:
"Las
experiencias de participación de la familia en la escuela cobran un nuevo
significado con las posibilidades que ofrecen las tecnologías de la información
y la comunicación".
Trobo molt
interessant, per exemple, que aquells pares que no poden assistir a les reunions col·lectives
o a les entrevistes, tinguin l'oportunitat de poder accedir a la informació via
online o per correu electrònic, entre altres. Aquest aspecte en sí mateix, els
podrà ajudar a entendre amb un esperit crític, que les TIC també tenen molts
de beneficis si s'utilitzen des de la llar, fent-los disminuir la idea de que aquestes
eines poden suposar molts de perills per a les seves criatures (por que ve donada
normalment per desconeixement). Mei (2008) en Ventajas del uso en familia de las TIC ens diu que el problema és que "los padres a menudo se sienten desarmados e
impotentes, incapaces de controlar unas herramientas que sus hijos, nativos
digitales, suelen manejar con mucha más destreza que sus progenitores".
Així, els avantatges de les tecnologies en l'àmbit familiar són molts, però si es vol fer-se un bon ús de les TIC
per a la relació família-escola, haurà de començar per haver-hi una continuïtat
entre tos dos agents educatius, la idea de que els nous recursos tecnològics
afavoreixen l'aprenentatge, i l'esperit de que els infants siguin capaços d'utilitzar les
tecnologies amb un punt de vista crític i eficaç, Només així, es podrà sostindre un autèntic pont de comunicació d'intercanvis mutus entre l'aula i la realitat
del carrer.
A més a més, s'hauria d'establir un PLA d'actuació TIC
per a la família. Exemplificaré com el realitzaria de cara a un
futur, partint del que ens diu Fernando Trujillo (2011) en el bloc:
Educa con TIC.
Imaginem que sóc una mestra
d'infantil, instigadora de la incorporació de les TIC
en la meva pràctica pedagògica, però com puc fer perquè les famílies m'ajudin i
es sentin preparades dins de la societat virtual, sense quedar al marge de les exigències de la societat?
1) Tenir una actitud entusiasta i segura amb mi mateixa (actitud proactiva), ja
que així, també afavoriré a les famílies una actitud més predisposta a la participació.
2) Conèixer de manera individualitzada quina és la situació familiar de cada un
dels meus infants, i de quin coneixement
disposen les famílies entorn al centre, per exemple, mitjançant entrevistes.
3) Davant aquells pares més mancats d'informació, podria fomentar el seu
desig per participar a cursos de formació
en relació amb l'ús de les TIC.
4) També, hauré de fer
que, a poc a poc, vagin participant,
en l'organització de tallers per a l'alumnat, per exemple, o bé, fent que
aquestos ofereixen xerrades sobre el que saben.
5) Per últim, serà necessari el
desenvolupament de comunitats d'aprenentatge, pàgines web i blocs del centre, a on els pares col·laborin amb la tasca educativa de
l'aula, i a on es sentin part integrant.
Aquí teniu un exemple d'un projecte d'actuació TIC:
Però quin és el punt de vista de les famílies davant aquest pla? Segons Ballesta i Cerezo (2011) en Familia y escuela ante la incorporación de las TIC "muestran un gran interés en el uso y en la incorporación de estos medios digitales en las aulas, a la vez que están muy interesadas en recibir formación en los propios centros educativos".
En definitiva, he d'apostar
per una educació 2.0, per una educació "crítica i efectiva en y con las TIC" (Aguilar i Leiva, 2012), i una alfabetització tecnològica de les famílies, però
sempre tenint en compte que tot ús tecnològic perquè sigui plaent i adequat,
requerirà d'un cert control en el seu ús i d'un canvi de mentalitat en tots els
agents educatius. Aquí es troba el gran repte del futur més proper.
A continuació, un esquema en el qual es poden observar moltes de les idees defensades:
Esquema elaborat a classe
Bon Nadal!
EVA
